en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.
.jpg)
En un article anterior la Plataforma pel Dret a la Salut i SICOM presentaven el nou cas detectat al Vendrell que si feu clic aquí tornareu a veure. Però a la roda de premsa varen dir més coses Jaume Pavía, Pep Martí, Enric Feliu, Josep Cabayol i altres membres de la PDS, i també de SICOM que van explicar als periodistes presents que les “retallades” en sanitat han comportat augment de les llistes d’espera i aquestes són el camí cap a la privatització de la sanitat.
Les retallades de pressupostos sanitaris han comportat tancaments de llits, quiròfans, serveis i precarietat laboral, això ha augmentat les llistes d’espera de tot tipus: intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques, tractaments i visites a l’especialista.
Segons les dades oficials del CatSalut, en tres anys, els pacients de Catalunya en espera per ser operats d’un dels 14 procediments amb garantia de 6 mesos, han passat de 50.000 al 2009 a 80.000 al 2011. Això representa un augment del 60%. D’altra banda les dades de 2013 segueixen sent de 79.900 pacients. Aquests són només el 40% dels que esperen alguna intervenció (fins a 100 procediments quirúrgics són comuns) el que vol dir que a Catalunya hi ha 200.000 malats esperant una intervenció en el sistema públic.
Això no voldria dir massa cosa si els temps d’espera fossin raonables, però aquests temps ja no eren raonables abans i ho son menys actualment. Les mitges de temps d’espera publicades en la Web del CatSalut, que es poden consultar per Centres, amaguen els extrems. Així, hem agafat dos hospitals com a mostra, un d’alta tecnologia i l’altre un comarcal i veiem que dos dels procediments amb garantia que estan de mitja sobre els 6 mesos tenen casi la meitat dels pacients que estan esperant més d’un any:
-Galindó 338 pacients i 164 dels quals porten més d’un any.
-Pròtesi de genoll 346 pacients dels quals 169 porten més d’un any.
Però si mirem els procediments que no tenen garantia de 6 mesos, la situació encara és més dramàtica:
-Operacions de mà: 298 pacients, dels que 170 porten més d’un any i dels quals 46 en porten tres esperant.
-Fusió raquídia: 559 pacients, 361 amb més d’un any i 104 d’ells de més de tres anys d’espera. Això és mala gestió dels Centres sanitaris.
Aquesta situació, injusta, d’angoixa, dolor, de pèrdua de salut i qualitat de vida per molts pacients ha donat l’entrada a la via de privatització de la sanitat pública. Els mecanismes de “derivació” de pacients de la sanitat pública a la privada es donen al menys de dues maneres:
-Una per manca de ètica d’alguns professionals (inclús de delicte) com hem llegit recentment als mitjans de comunicació “Denuncian a un médico público por cobrar por operar, en el mismo hospital publico”. Cas d’una pacient de l’hospital del Vendrell que es suma als dos ja denunciats recentment de la Mutua de Terrassa.
-L’altre mecanisme es més institucional, organitzatiu, de “gestió”, l’explica molt bé la periodista del País (18/5/2013) “Salud ordena a hospitales públicos enviar pacientes a centros privados”.
Es tracta de l’hospital de Mataró que ha enviat per operar-se a 240 pacients des de Mataró a Barcelona, als centres del Sagrat Cor (privat d’una multinacional) i a la Plató (privat). Pagant el CatSalut, ja que són centres concertats, amb l’excusa de tenir molta llista d’espera,.
Si a l’hospital de Mataró, en comptes de tancar-li plantes i quiròfans (“retallar”) li donessin els cèntims que li han de donar a aquests centres privats per fer aquesta feina, no caldria derivar a aquests malalts amb totes les molèsties i perills que aquesta derivació comporta: desplaçaments del pacient i família; pèrdua del seu metge especialista que ha fet la indicació d’operar; tornar a Mataró si hi ha complicacions, ja que el CatSalut només paga el procediment quirúrgic i el procés és més car que en el sistema públic perquè el privat voldrà donar dividends als seus accionistes (és ha dir, negoci amb la salut i la malaltia).
Què podem fer els ciutadans i ciutadanes en front d’aquesta situació de pèrdua de drets, degradació i desmuntatge dels sistema públic de salut? Doncs passar de la indignació i la protesta de “prou retallades” a l’acció:
-Detecció de problemes, denúncia, reclamació i solució. Acompanyament dels afectats mentre anem dibuixant, entre tots i totes, el Sistema Nacional de Salut de Catalunya regenerat, que no permeti aquestes situacions.
Què volem fer la Plataforma pel dret a la Salut (PDS) amb la campanya que ja hem començat de detecció, reclamació i denuncia de problemes de pacients amb llistes d’espera a Sanitat?
Detectarem problemes de pacients amb tot tipus de llistes d’espera.
Reclamarem al centres sanitaris i ajudarem a solucionar-los fent acompanyament dels pacients.
Denunciarem els professionals corruptes que passen malalts del sistema públic a l’activitat privada fent negoci amb la malaltia.
Denunciarem als mals gestors del sistema públic que deriven pacients als centres privats, pagats pel CatSalut en comptes de millorar la gestió de les seves llistes d’espera; en darrer terme denunciarem a les direccions del CatSalut i del Departament de Salut que permeten aquestes situacions.
Si aquestes denúncies i reclamacions no solucionen els problemes les portarem per via judicial
Bases legals per aquesta campanya:
“Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació a la salut i a l’atenció sanitària. Març 2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social” que diu:
Art. 8. Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària
8.1.Dret d’accés als serveis sanitaris públics
En el marc de l’assegurament públic, el ciutadà té dret a accedir a una atenció sanitària de qualitat en el seu lloc de residència i comptar amb una oferta integrada de serveis de referència.
8.4. Dret a ser atès, dins d’un temps adequat a la condició patològica i d’acord a criteris d’equitat
Els serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de la manera més eficient possible, per tal que el pacient pugui ser atès al més aviat possible, i d’acord amb criteris d’equitat, adequació i disponibilitat de recursos, tipus de patologia, prioritat d’urgència, temps d’espera raonable i prèviament establert i amb què es garanteixi la continuïtat assistencial.
9.2. Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis
L’usuari té dret que se l’informi sobre els serveis i els requisits per a la seva utilització, les normes de funcionament del centre, els procediments d’accés i la informació útil, com també la informació assistencial comparada sobre la tecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entre d’altres.
Demanem als bons professionals i gestors, igual que ho demanem als ciutadans, que ens ajudin en aquesta campanya de neteja dels Sistema Sanitari Públic, no permetent i denunciant procediments incorrectes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario